Juli Bellese
Després de Casi Adulto, Julián Bellese porta la nova gira espanyola al Teatre Muntaner. La cita de Barcelona proposa un diumenge a la nit centrat en el monòleg còmic.
La selecció de Barcelona
Museus, un mercat i espai obert entre les cites. Escull una parada principal i deixa temps per al trajecte. Les fitxes dels llocs reuneixen les adreces i les dades de visita.
Després de Casi Adulto, Julián Bellese porta la nova gira espanyola al Teatre Muntaner. La cita de Barcelona proposa un diumenge a la nit centrat en el monòleg còmic.
La comunitat xinesa de Barcelona porta la Festa de la Lluna a la plaça André Malraux. Activitats culturals i actuacions acosten el te, les arts del paper i els relats d’aquesta celebració.
Castellers de Barcelona rep Minyons de Terrassa i Colla Joves Xiquets de Valls a Sant Jaume. Una ocasió per conèixer el treball col·lectiu i la música que acompanyen els castells.
Lluís Homar i Piano Duo Brugalla & Stambolov connecten el text de Dostoievski amb Bach i Messiaen. Paraula i piano en directe examinen la tensió entre llibertat individual i autoritat.
Les colles competeixen davant la catedral amb música de la Cobla La Principal del Llobregat. El programa anuncia també una sardana participativa després del concurs, oberta al públic.
Un grup jove intenta recuperar un muntatge del Teatre Lliure de 1979 en l’obra en català de Miquel Mas Fiol. Ambició col·lectiva i nostàlgia es troben en un relat de creació compartida.
Productes de temporada, tallers, xerrades i música ocupen el passeig dels Til·lers durant la Mercè. Accés i consumicions són conceptes diferents: plats i begudes tenen els seus propis preus.
La Zaranda explora els marges socials amb text d’Eusebio Calonge i direcció de Paco de La Zaranda. Humor fosc i poesia donen forma a un muntatge atent a veus silenciades.
L’Institut Confuci convida les famílies a descobrir llengua i tradicions xineses mitjançant jocs i tallers. Les activitats es desenvolupen al Parc de l’Estació del Nord durant la Mercè.
Diego Arjona porta monòleg personal i interacció amb el públic al Teatre Muntaner. L’organització recomana aquesta funció nocturna per a adults; la improvisació permet que els espectadors influeixin en l’espectacle.
Marcial Di Fonzo Bo reuneix Shakespeare, Lorca i referències a Goya en un experiment escènic multilingüe. Joves de l’Académie Européenne – Angers exploren la frontera entre somni i vida pública.
Un peixater desbordat per la feina i la paternitat rep una visita màgica. Cia. Dikanka combina música i realisme màgic per explorar les petites rebel·lions que interrompen la rutina.
Un novel·lista bloquejat, la seva parella pragmàtica i un lampista posen en dubte les seves certeses. Aquesta comèdia a Sala Pangolí relaciona la frustració creativa amb la cura de la parella.
El còmic argentí porta l’espectacle en solitari al Teatre Borràs. La cita barcelonina proposa un diumenge de monòleg observacional per a seguidors del circuit de comèdia en castellà.
Sala Pangolí presenta una obra sobre aïllament i soledat juvenil. Pressió social, connexió digital i por al fracàs construeixen un relat sobre la dificultat de trobar un lloc propi.
Imitacions i monòleg es creuen en l’espectacle d’Edu Mutante. Històries personals i veus públiques recognoscibles li permeten incorporar el públic a la seva conversa còmica.
La farsa de Jordi Galceran segueix una jove que, intentant descobrir els secrets de la parella, provoca complicacions inesperades. Eixample Teatre porta a l’escenari aquesta cadena d’equívocs.
Jazmín Abuín parteix de les arrels gallegues i canadenques en una funció còmica nocturna. Una personalitat aparentment amable deixa espai per a observacions més esmolades i pensaments menys complaents.
Tres amics decideixen ocultar aspectes de les seves vides en una cita ràpida. La comèdia de Laurent Baffie desenvolupa els embolics del seu pla en un muntatge en castellà a Eixample Teatre.
Endevinar lloguers de Barcelona es converteix en concurs interactiu. Ana Polo i els convidats transformen la frustració immobiliària en comèdia compartida, amb el públic intentant encertar preus difícils de creure.
El viatge d’Alícia es conta mitjançant dansa contemporània i neoclàssica, sense diàleg parlat. Sant Andreu Teatre proposa aquest muntatge familiar des dels quatre anys, amb menys barreres d’idioma.
Pablo Alamá utilitza ironia i interpretació personal per qüestionar prejudicis sobre les identitats trans. Sala Fènix recomana aquest monòleg des dels catorze anys; el títol anuncia un enfocament deliberadament directe.
Led Varela porta el nou monòleg al Teatre Borràs. L’estil observacional del còmic veneçolà-uruguaià passa de les audiències digitals i converses de pòdcast a una funció teatral.
Dues joves afronten feina precària, habitatge inaccessible i un futur incert. Luna Navajas i Ana Luna Moya situen l’amistat al centre de la seva resposta; recomanada des dels catorze anys.