Jardins de saló
Quinze arquitectes i paisatgistes reinterpreten jardins en miniatura mitjançant ceràmica impresa en 3D i testos vius. Les instal·lacions tracen un recorregut pel Jardí Botànic entre disseny i vegetació.
La selecció de Barcelona
Dates reals, llocs vinculats i reserves útils. Tria la data i consulta el lloc, les condicions d’accés i l’enllaç oficial abans d’organitzar la resta del dia.
Quinze arquitectes i paisatgistes reinterpreten jardins en miniatura mitjançant ceràmica impresa en 3D i testos vius. Les instal·lacions tracen un recorregut pel Jardí Botànic entre disseny i vegetació.
Un novel·lista bloquejat, la seva parella pragmàtica i un lampista posen en dubte les seves certeses. Aquesta comèdia a Sala Pangolí relaciona la frustració creativa amb la cura de la parella.
El còmic argentí porta l’espectacle en solitari al Teatre Borràs. La cita barcelonina proposa un diumenge de monòleg observacional per a seguidors del circuit de comèdia en castellà.
Sala Pangolí presenta una obra sobre aïllament i soledat juvenil. Pressió social, connexió digital i por al fracàs construeixen un relat sobre la dificultat de trobar un lloc propi.
Lúa Coderch utilitza escultura, acció i audiovisual per examinar imaginació i mirada. La instal·lació de Can Framis pregunta com poden sorgir perspectives noves quan les visions conegudes s’esgoten.
Imitacions i monòleg es creuen en l’espectacle d’Edu Mutante. Històries personals i veus públiques recognoscibles li permeten incorporar el públic a la seva conversa còmica.
Cómplices revisita el catàleg en un concert teatral pensat per connectar de prop amb el públic. El programa també preveu cançons vinculades a l’etapa musical anterior de Teo Cardalda.
La farsa de Jordi Galceran segueix una jove que, intentant descobrir els secrets de la parella, provoca complicacions inesperades. Eixample Teatre porta a l’escenari aquesta cadena d’equívocs.
Jazmín Abuín parteix de les arrels gallegues i canadenques en una funció còmica nocturna. Una personalitat aparentment amable deixa espai per a observacions més esmolades i pensaments menys complaents.
Tres amics decideixen ocultar aspectes de les seves vides en una cita ràpida. La comèdia de Laurent Baffie desenvolupa els embolics del seu pla en un muntatge en castellà a Eixample Teatre.
Imatges borroses i formes inacabades permeten mirar d’una altra manera l’art modern i contemporani. CaixaForum reuneix pintura, fotografia, vídeo i instal·lació al voltant de les possibilitats expressives de la indefinició.
Endevinar lloguers de Barcelona es converteix en concurs interactiu. Ana Polo i els convidats transformen la frustració immobiliària en comèdia compartida, amb el públic intentant encertar preus difícils de creure.
Habitatge, mobilitat i vida de barri organitzen aquesta exposició sobre la pròxima dècada de Barcelona. La Casa de l’Arquitectura presenta projectes urbans mitjançant preguntes concretes sobre la transformació de la ciutat.
El viatge d’Alícia es conta mitjançant dansa contemporània i neoclàssica, sense diàleg parlat. Sant Andreu Teatre proposa aquest muntatge familiar des dels quatre anys, amb menys barreres d’idioma.
El cantaor de Badalona actua a l’Auditori Fòrum dins del Suite Festival. El concert porta la seva llarga trajectòria musical a un auditori del front marítim oriental de Barcelona.
Pablo Alamá utilitza ironia i interpretació personal per qüestionar prejudicis sobre les identitats trans. Sala Fènix recomana aquest monòleg des dels catorze anys; el títol anuncia un enfocament deliberadament directe.
Led Varela porta el nou monòleg al Teatre Borràs. L’estil observacional del còmic veneçolà-uruguaià passa de les audiències digitals i converses de pòdcast a una funció teatral.
Dues joves afronten feina precària, habitatge inaccessible i un futur incert. Luna Navajas i Ana Luna Moya situen l’amistat al centre de la seva resposta; recomanada des dels catorze anys.
Criatures extingides, espècies difícils d’observar i éssers imaginaris comparteixen aquesta exposició de ciències naturals. La mostra relaciona biodiversitat i memòria cultural, preguntant què perdem quan un animal desapareix.
Pietro Quadrino encarna múltiples cossos i veus en una peça física inspirada en relats medievals. Una escenografia mínima deixa les transformacions a l’actor; recomanada des dels setze anys.
El cicle del Museu Tàpies convida artistes a explorar com percebem el quotidià. Les sessions de tardor proposen diferents pràctiques per revisar la mirada; convé triar participant a més de data.
Dos homes en un vaixell obren la reflexió de Joaquín Daniel sobre el poder, amb humor negre. L’obra qüestiona pertinença, creences heretades i enemics fabricats; recomanada des dels setze anys.
Comerç local, vi i gastronomia es troben al costat de Girona i Consell de Cent. L’accés figura com a gratuït, amb possibles costos de tastos i consumicions; l’horari està pendent d’anunciar.
Jordi Vidal crea un alter ego per a un homenatge íntim a Guillermina Motta, amb Jordi Cornudella al piano. El petit format d’El Maldà acompanya cançons, ironia i personatge teatral.