Museu de Cultures del Món, Montcada
La seu de Montcada del museu d’etnologia i cultures del món ocupa cases històriques del Born.
La selecció de Barcelona
Recomanacions acabades d’afegir, no necessàriament locals acabats d’obrir. Explora les últimes incorporacions i enllaça els barris i els llocs per provar una ruta diferent.
La seu de Montcada del museu d’etnologia i cultures del món ocupa cases històriques del Born.
Jazmín Abuín parteix de les arrels gallegues i canadenques en una funció còmica nocturna. Una personalitat aparentment amable deixa espai per a observacions més esmolades i pensaments menys complaents.
Tres amics decideixen ocultar aspectes de les seves vides en una cita ràpida. La comèdia de Laurent Baffie desenvolupa els embolics del seu pla en un muntatge en castellà a Eixample Teatre.
Vidre, pedra i reflexos defineixen la reconstrucció del pavelló dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich per a l’exposició de 1929.
Imatges borroses i formes inacabades permeten mirar d’una altra manera l’art modern i contemporani. CaixaForum reuneix pintura, fotografia, vídeo i instal·lació al voltant de les possibilitats expressives de la indefinició.
Endevinar lloguers de Barcelona es converteix en concurs interactiu. Ana Polo i els convidats transformen la frustració immobiliària en comèdia compartida, amb el públic intentant encertar preus difícils de creure.
Bellesguard combina el perfil de castell de Gaudí amb referències a la residència medieval que hi hagué en aquest vessant.
Habitatge, mobilitat i vida de barri organitzen aquesta exposició sobre la pròxima dècada de Barcelona. La Casa de l’Arquitectura presenta projectes urbans mitjançant preguntes concretes sobre la transformació de la ciutat.
El viatge d’Alícia es conta mitjançant dansa contemporània i neoclàssica, sense diàleg parlat. Sant Andreu Teatre proposa aquest muntatge familiar des dels quatre anys, amb menys barreres d’idioma.
Aquest edifici històric proper al port és una destinació arquitectònica i un recinte d’esdeveniments en actiu.
El cantaor de Badalona actua a l’Auditori Fòrum dins del Suite Festival. El concert porta la seva llarga trajectòria musical a un auditori del front marítim oriental de Barcelona.
Pablo Alamá utilitza ironia i interpretació personal per qüestionar prejudicis sobre les identitats trans. Sala Fènix recomana aquest monòleg des dels catorze anys; el títol anuncia un enfocament deliberadament directe.
Aquesta adreça històrica del carrer de Santa Llúcia ofereix una parada arquitectònica al costat de la catedral.
Led Varela porta el nou monòleg al Teatre Borràs. L’estil observacional del còmic veneçolà-uruguaià passa de les audiències digitals i converses de pòdcast a una funció teatral.
Dues joves afronten feina precària, habitatge inaccessible i un futur incert. Luna Navajas i Ana Luna Moya situen l’amistat al centre de la seva resposta; recomanada des dels catorze anys.
El palau històric del Govern català mira l’Ajuntament des de la plaça de Sant Jaume.
Criatures extingides, espècies difícils d’observar i éssers imaginaris comparteixen aquesta exposició de ciències naturals. La mostra relaciona biodiversitat i memòria cultural, preguntant què perdem quan un animal desapareix.
Pietro Quadrino encarna múltiples cossos i veus en una peça física inspirada en relats medievals. Una escenografia mínima deixa les transformacions a l’actor; recomanada des dels setze anys.
Un parc en vessant amb camins, jocs infantils i espais de lleure veïnal a l’aire lliure.
El cicle del Museu Tàpies convida artistes a explorar com percebem el quotidià. Les sessions de tardor proposen diferents pràctiques per revisar la mirada; convé triar participant a més de data.
Dos homes en un vaixell obren la reflexió de Joaquín Daniel sobre el poder, amb humor negre. L’obra qüestiona pertinença, creences heretades i enemics fabricats; recomanada des dels setze anys.
Un llac, escultures i zones d’esbarjo fan d’aquest parc de Sants una pausa útil entre trajectes.
Comerç local, vi i gastronomia es troben al costat de Girona i Consell de Cent. L’accés figura com a gratuït, amb possibles costos de tastos i consumicions; l’horari està pendent d’anunciar.
Jordi Vidal crea un alter ego per a un homenatge íntim a Guillermina Motta, amb Jordi Cornudella al piano. El petit format d’El Maldà acompanya cançons, ironia i personatge teatral.